Isabel | 29 Octubre, 2006 17:40
Transcribeixo una reflexió que la meva amiga Joana Pol ha penjat als seus foros envers l'anonimat.
Na Joana és una fanàtica dels documentals, i al final acaba comparant-ho tot amb la natura, i de l'anonimat en la natura diu que
"la gran majoria d'espècies animals volen ser anònims pels que són contraris, però necessiten donar-se a conèixer davant els seus. Així, els depredadors marquen el seu territori amb orina o les secrecions de les seves glàndules i deixen "missatges" pels seus congèneres amb firmes ben clares, però prenen precaucions perquè les seves víctimes no s'adonin de la seva presència, i el seu mètode preferit és el camuflatge. En canvi, l'altre bàndol, el de les víctimes, els que empren el camuflatge (que en termes humans seria potser "la mentida") són els nounats, els inmadurs, els que no ténen altres armes com la velocitat, la inteligència, l'agilitat, la resistència, la força del grup o fins i tot el valor d'un enfrontament directe amb el depredador armat del que, curiosament, moltes vegades en surten vencedors, perquè els depredadors no es poden permetre sortir ferits per una coça o una mossegada ben donada. Quan els del bàndol de les "víctimes" creixen i adquireixen aquestes qualitats pròpies de la maduresa, els depredadors no solen empaitar els exemplars forts, sinó tan sols els dèbils (els ferits, els malalts). En definitiva, entre els animals, que sempre ens ensenyen qualque cosa, l'anonimat s'empra més generalment per fer mal o per fugir-ne".
M'encanta aquesta reflexió, i no podia menys que penjar-la!!!

Isabel Pinteño | 29/10/2006, 19:03
Querido Fabián, debes disculpar mi falta de rigor al transcribir el texto de Joana Pol. Joana Pol atiende sus propios foros, que son en castellano porque la mayoría de sus miembros o visitantes son de habla castellana (lo que no es extraño ya que el libro que la ha dado a conocer fue escrito también en castellano).
De estos foros he sacado el texto, que he traducido al mallorquín. A veces me falta vocabulario, lo que me ha hecho ser poco fiel al texto que además no he reproducido entero. El texto original dice así:
"En definitiva, entre los animales, que siempre nos enseñan algo, el anonimato se emplea más generalmente para destruir a alguien... o para huir del peligro!!!
Por supuesto, las personas somos mucho más complicadas que todo esto, y tenemos muchas más razones para usar un seudónimo, o para camuflarnos. La timidez, la modestia, la necesidad de ser sinceros en temas política o socialmente "incorrectos", etc.
Pienso que el anonimato es un derecho. Como todos los derechos, a veces algunos lo usan mal, pero no se puede meter en el mismo saco a todo el mundo!!!!!"
Cuando Joana Pol usa la palabra "destruir" refiriéndose a los depredadores es más exacta que yo que lo he traducirlo por "hacer daño", ya que aunque Joana es una manipuladora de las palabras para adaptarlas a sus argumentos, en realidad un depredador "destruye" a la víctima, tanto si es un depredador humano como si es un depredador animal. La diferencia es que un depredador animal no pretende "hacer daño", lo que en cambio sí pretende el humano.
En efecto, el depredador animal destruye por supervivencia, como bien indicas.
Fabián | 29/10/2006, 20:14
Gracias, Isabel. Es muy interesante el tema sobre el anonimato que comenzasteis hace unos días y que se ha tratado esta semana pasada en algunos blogs.
Isabel Pinteño | 29/10/2006, 21:41
En efecto, es un tema más complejo de lo que parece. Aún no he encontrado a nadie que sea un absoluto detractor ni tampoco un defensor a ultranza. :)
laura | 30/10/2006, 08:30
He vist el comentari que has fet al fòrum. No estic gens d'acord que esborris articles. Tohom ha pensat a fer-ho alguna vegada (jo mateix). Però vaig decidir no esborrar cap article per ser franc amb mi mateix, per no esborrar la història del bloc, per així conservar-ne l'evolució. Al principi del meu bloc hi ha, per exemple, recomanacions de la TV que ara ja no tenen sentit, però les vull deixar talment. Bé, en tot cas, tu ets la capitana del teu bloc. Com si no t'hagués dit res...
Isabel Pinteño | 30/10/2006, 14:57
Ui, sí, els he d'esborrar perquè no sempre escric coses personals, moltes vegades se m'escapa qualque cosa abans d'hora i faig petites errades que no queda més remei que corregir a temps!!! :)
A més, encara que hi intercali inquietuds personals, l'objectiu principal del bloc és parlar de MALLORCA FANTÀSTICA 07 i de la seva impulsora, na Joana Pol.
armando broncas | 21/11/2007, 20:01
per que no xerrau el mallorqui i es forasteros que sen vain a la m...
Formo part d'un projecte molt maco, anomenat MALLORCA FANTÀSTICA 07, del que segurament en sentireu a parlar molt al llarg de l'any que ve. Us animo a buscar-ne informació per internet: us agradarà el que veureu.
| « | Desembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
Re: L'anonimat: depredadors i víctimes.
Fabián | 29/10/2006, 18:26
No entiendo la última frase en relación a lo que ha contado en el texto. Mi deducción, siguiendo el texto, es que el anonimato se utiliza para sobrevivir y no para hacer daño.